Como deciamos ayer .... aqui estem en aquest freakworld on els raros i vividors son els exemples a seguir , els normals som els raros i on els raros afirmem ser normals visquent vivences,rememorant-les i al cap del temps, tornant a elles....Es un pais on des del poder mediàtic ens dicten com hem d´actuar i de qué ens hem de preocupar....
Sense anar més lluny, aquest diumenge en un dels banys de Iguana que un fa a la platjeta, em va sorprendre veure com la diversa gent que hi havia en el meu radi d´acció, enlloc de parlar de lo habitual i més important al mon com El Diario de Patricia, el Tomate , el Katxuli o similars...no paraven de parlar ... de "la putada" que Mclaren li havia fet al pobre del Alonso, versió apañola del American Dream .... inclús grups de tertulianes deien la seva sobre el tema....està clar que el que li passi o deixi de passar a aquest pobre noi i a la seva Morfea, és ara el leiv motiv de la societat ..
Però be..en aquest primer blog estiuenc escrit a la terraceta veient al mar, només us ho volia transmetre la meva satisfacció perque després de 14 anys de penjar les botes,el dissabte vaig tornar a fer uns llançaments de basquet i tot i tenir la mirilla com una escopeta de balins a les Fires del pobles,mica a mica em vaig anar entonant ...avui torne-m´hi ...
Que tremoli l´enemic...que el Baby Gorila ha tornat a les canxes de basquet..
Salut i disfruteu les vakes els que les esteu gaudint ara..
Ànim Comandante
1 comentari:
el diario de patricia es el mejor pograma de la tele y yo lo veo todas las tardes por que es lo mejor que hechan asa hora por la tele que yasta bien de cotilleos y el diario de patricia son istorias de verdad que te hacen reflesionar sobre la vida de la gente de tu enrededor.
viva la patricia
Publica un comentari a l'entrada