El Legat de la història

Ta-ra-men-du aquest dissabte a casa veient els 3 partits del VI nacions i com Argentina B guanyava a Escòcia a base de "ofici" ... qui els hi anava a dir farà uns 5 anys ...
Però sens dubte, el partit estelar per tot el que envoltava, era el Irlanda-Anglaterra jugat a Croke Park ...
Com alguns sabreu, a Dublin hi ha 2 grans estadis: Lansdowne Road i Croke Park ..
Qui hagi estat a Lansdwowne Road sap el encant que te aquell estadi amb el ferrocarril passant al costat ,les valles que regulen el trànsit i les dues casetes que hi ha a la cantonada.
Allà és on es celebran els partits de rugby , sigui de la selecció irlandesa , del equip local o del combinat de Leinster ..
Tot i que el estadi de Croke Park és bastant més gran i la lògica diu que es podria jugar allà els partits importants, ha esta vetat a qualsevol esport "britànic" desde el tràgic diumenge negre , el primer en que policies anglesos van entrar i disparar a la multitut que hi era present com a represàlia a una nit d´atacs republicans liderats per Michael Collins ..
Van morir 14 persones, entre elles Michael Hogan que era el capità del equip de fútbol gaélic de Tipperary
L´Asociació d´esport Gaèlic (GAA) durant molts anys ha vetat partits de qualsevol esport "britànic " , sigui futbol,rugby,cricket al seu estadi i els seus membres que eren descoberts practicant algun d´aquests esports eren expulsats de l´associació ...
En un dels nostres Irish Tours vam coincidir a Kilkenny mentres la ciutat celebrava la classificació a semifinals de Hurling en el seu torneig que organitza la GAA , un gegant finançat per empreses irlandeses, sobretot per la Guiness, que es volca en la cultura gaelica..
En aquell mateix Tour vam entrar a Dublin el dia de les semifinals i tots recordem la quantitat de cotxes que portaven la bandera del seu club , alguns Cork, altres Kilkenny ; allò era un afició entregada als seus colors i no els 90.000 borregos que van al Camp Nou a veure al equip del Laporta...
Jo només he volgut penjar al meu blog els himnes de dissabte i se´t posa la pell de gallina veure a tiarrons de 115 kilos com el John Hayes o gent amb la que he tingut la inmensa sort de jugar contra ells com el Stringer,O´Gara,Flannery, Mike O´driscoll plorant mentres el canten ...
Només em faltava allà, el millor jugador que jo mai he vist jugar per al meu gust ..per a gustos, colors ...
És tot sentiment entés en el sentit positiu absolut ..es va guardar silenci durant el God Save The Queen , però van donar via lliue a tots els seus records i repecte per la seva història...potser és això el que fa diferent al rugby de la resta d´esports ...
En lo esportiu, com no podia ser de una altra manera, la màquina del trébol va triturar a la rosa per 43-13 ...
Avui més que mai, agraeixo aquell matí de fa 13 anys que va entrar el Caperu i el Victor al Club d´Esports d´Empresarials on estavem jugant a cartes amb les xibeques i va preguntar si algú volia jugar a Rugby ...com et canvia la vida certs moments ....mai li estaré prou agrait ....
Disfruteu del video que val la pena ...

Slainte