Al igual que Mufasa adoctrina a Simba al Rey León , hi ha un fet al que tots estem sotmesos ,que és el Cicle de la Vida ..Es tracta d´anar gaudint els moments i aprenent i transmetent els coneixements que aprenem d´altres, de nosaltres mateixos i de les experiències viscudes i observades i transmetre´l tant als teus contemporanis que els acceptin i mostrin interés, com a les noves generacions que pugen ..
Com molt be em va explicar una biològa molt especial per a mi, el ser humà és dels mamífers que neix més poc desenvolupat, per el tamany estret del úter (si, torna a ser per culpa de les dones..)
A diferència de una cria de gacel.la que en 4 minuts ja està corrent (més li val) , el ser humà tot i tenir tota la tecnologia al seu abast, és dels mamífers que triga més a desenvolupar-se i aprendre , tot i que desde l principi ja comença negociant , això és plorar per a mamar, plorar per a que ens rentin, plorar per a que ens agafin en braços ..
.
Mai havia pensat jo que ensenyar els coneixements adquirits fos tant agradable i gratificant com m´està descobrint el mon del rugby.És més la majoria de nens/adolescents en fase de hormonació que em pateixen a més són dels que escolten i assimilen molt be.. fet que t´anima a seguir treballant i que quan vingui algun moment de baixada, que en vindran, tot són cicles a la vida , torni a revifar ..
Gràcies al que dirien les marujes al Diario de Patricia, " las circunstancias de la vida", un ha tingut grans mestres de qui aprendre, començant per el primer i més important que he tingut, tot i que sigui sindicalista , tant en aquest petit ghetto rugbystic ( i nacional amb el transcurs dels temps, però aquest és un altre tema) que es diu Catalunya, com a Irlanda del Nord, on tot i que em veien com algo exòtic allà .. em van acceptar desde el primer dia,,
Això fa que tot i les meves mancances, hagi fet com el Celula a Bola de Drac , o com la Preysler a la vida real , i hagi xupat de tots ells ...
Ja han passat 5 anys que de la mà del meu amic Ratolinet comencés el periode d´entrenador que espero no acabar mai i ara amb la retirada dels camps de joc, començo una nova etapa per a mi ( adoro el continu aprenentatge i si, xupar dels altres ) en el mon de l´arbitratge , en el que de moment estic trobant molt suport per part de tothom, colegiats ara companys , delegats , encarregats de camp, entrenadors, jugadors ..i que duri ... ja vindran els mals temps ..
Ahir vaig viure un dels moment més macos des que estic en aquest mon del rugby al arbitrar un partit on un dels 2 equips era totalment format per nois nous , que tenien mancances en varios aspectes técnics i de reglament, però que lluitaven com a 15 feres amb unes ganes i un esforç però molt digne d´admirar ..
Tot i que el resultat no els va afavorir per ben poc, van estar dins del partit fins al últim minut .Un va gaudir increible arbitrant , intentant explicar dins les meves limitacions el per qué de les faltes i advertint-los quan no podien actuar, fet que respectaven sempre.
De ben segur aquests nanos si segueixen jugant, que ara mateix quasi afirmaria ( i desitjo) que així sigui, en donaran molt a parlar ...
Ho tenen molt be, tenen ganes que és el principal ,aptituts per a aquest esport i estan sent dirigits per un grup d´entrenadors amb molta experiència, fet que farà que entre el granet que els hi aportem tots, el cicle de la vida segueixi fluint ...
