Si alguna cosa s
ona de l’esport del rugbi és el concepte de la melé. Però, es coneix quins són els jugadors que la componen, en quin moment del joc s’hi aplica o quin és el seu objectiu? Aquí exposem les principals claus. Quan es produeix una falta menor en un partit de rugbi, com quan un equip fa un passi cap endavant, l’àrbitre decreta una melé. Els jugadors dels dos equips s’agrupen en aquesta figura, que és una de les accions estàtiques del rugbi més conegudes, amb l’objectiu que un dels dos equips guanyi la possessió de la pilota. Un jugador extern a la melé introdueix la pilota en el forat que queda lliure entre els dos equips i, a base de fer més força que el contrari o de talonar la pilota cap als seus companys, els equips miren d’avançar metres i de guanyar la possessió de la pilota. Els ‘gordos’ de l’equip La melé la componen 16 jugadors, vuit per equip, que són els davanters. Per suportar la pressió dels contraris i imprimir la força necessària per guanyar terreny, cal que tinguin unes característiques físiques molt específiques. Per això, els davanters són els jugadors més forts i grossos de l’eq
uip, havent de pesar alguns d’ells 110 kg. És per aquesta raó que els seus companys d’equip que juguen a la línia de tres quarts –jugadors que no requereixen d’aquesta força, sinó que han de ser més gallinetes i no tenir pebrots -, els coneixen com els ‘gordos’, sempre des de la companyonia que inclou aquest esport. La col·locació, vital En aquesta figura la col·locació dels jugadors és vital, tant pel que fa a com estan agafats als seus companys, com pel que es refereix a la posició del cos. És molt important estar alineats, és a dir, que l’esquena estigui recta i amb tot el cos a la mateixa distància del terra. El cap sempre ha de mirar cap endavant per controlar el contrari, i cal que s’agafin amb força entre ells per evitar que s’obri la melé. La melé s’organitza en tres línies. En la primera línia se situen els dos pilars, esquerre (1) i dret (3), i el talonador (2) al mig. Aquest és l’
encarregat de talonar la pilota cap enrere –picar amb el peu la pilota cap enrere- quan aquesta entra pel forat per tal que la recuperi un dels seus companys. A la segona línia hi ha dos jugadors, el segona línia esquerre (4) i el dret (5). Aquests acostumen a ser els jugadors més alts de l’equip i amb la seva força empenyen la primera línia cap endavant. Per últim, a la tercera, hi torna a haver tres jugadors: els ‘flankers’, o ales, esquerre (6) i dret (7), que són els que tanquen pels costats la melé, i darrere d’ells el tercera clau (8), encarregat de tancar definitivament la figura. *** notícia fusilada de la peich del Far$a per a treure-lis visites
Desde sempre, les nostres mares han anat legant el secret dels bons àpats que ens agrada gaudir de generació en generació i ja hi va haber qui es va apuntar al negoci amb llibres i manuals com "
